Els universals lingüístics i el marcatge en l'ensenyament de la pronunciació del català com a llengua estrangera

Aquest article explora la contribució que poden fer els universals lingüístics i la noció del marcatge tipològic a l'ensenyament i aprenentatge del sistema vocàlic i l'entonació del català. L'anàlisi demostra que el català se situa en un nivell mitjà de complexitat tipològ...

Popoln opis

Shranjeno v:
Bibliografske podrobnosti
Main Authors: Francesc Torres-Tamarit (Author), Maria del Mar Vanrell Bosch (Author)
Format: Knjiga
Izdano: Universitat Autònoma de Barcelona, 2021-07-01T00:00:00Z.
Teme:
Online dostop:Connect to this object online.
Oznake: Označite
Brez oznak, prvi označite!

MARC

LEADER 00000 am a22000003u 4500
001 doaj_cfa65ed6187b4e0fa2e859302173f21b
042 |a dc 
100 1 0 |a Francesc Torres-Tamarit  |e author 
700 1 0 |a Maria del Mar Vanrell Bosch  |e author 
245 0 0 |a Els universals lingüístics i el marcatge en l'ensenyament de la pronunciació del català com a llengua estrangera 
260 |b Universitat Autònoma de Barcelona,   |c 2021-07-01T00:00:00Z. 
500 |a 10.5565/rev/clil.66 
500 |a 2604-5893 
500 |a 2604-5613 
520 |a Aquest article explora la contribució que poden fer els universals lingüístics i la noció del marcatge tipològic a l'ensenyament i aprenentatge del sistema vocàlic i l'entonació del català. L'anàlisi demostra que el català se situa en un nivell mitjà de complexitat tipològica en relació amb les llengües més parlades dels nouvinguts. Les àrees de dificultat tindran a veure amb el contrast entre les vocals mitjanes obertes i tancades, la producció de la vocal neutra, la presència lleugerament majoritària d'accents tonals de tipus alt o ascendent i d'interrogatives absolutes amb entonació descendent. Aquests resultats poden tenir implicacions importants per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la pronúncia del català com a llengua estrangera. La primera té a veure amb l'ordre natural d'adquisició de determinades estructures i pot aplicar-se al disseny de programacions o materials didàctics. La segona es relaciona amb la direcció de la generalització en l'aprenentatge de les estructures en què existeix una relació d'implicació i s'aplica a la facilitació del procés d'adquisició de la llengua. Finalment, es destaca la necessitat de recollir evidències que permetin abonar o falsar les hipòtesis formulades des de l'enfocament basat en el marcatge tipològic. 
546 |a CA 
546 |a EN 
546 |a ES 
690 |a universals lingüístics 
690 |a marcatge tipològic 
690 |a català 
690 |a vocalisme 
690 |a entonació 
690 |a intervenció didàctica 
690 |a Education 
690 |a L 
690 |a Philology. Linguistics 
690 |a P1-1091 
655 7 |a article  |2 local 
786 0 |n CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, Vol 4, Iss 2 (2021) 
787 0 |n https://revistes.uab.cat/clil/article/view/66 
787 0 |n https://doaj.org/toc/2604-5893 
787 0 |n https://doaj.org/toc/2604-5613 
856 4 1 |u https://doaj.org/article/cfa65ed6187b4e0fa2e859302173f21b  |z Connect to this object online.